“L’usage du catalan répugne et est contraire à l’honneur de la nation française”. (L’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa). Amb aquestes paraules, en el seu edicte de l’any 1700, el rei Lluís XIV va prohibir la llengua catalana al territori que va anomenar "la província estrangera del Rosselló".

Després de 276 anys de prohibició de la llengua, ningú no s’hauria cregut que el 1976 es podria tornar a obrir una escola catalana a Perpinyà. La Bressola, però, ho va fer, i al cap de 30 anys, no tan sols segueix existint, sinó que hom pot comprovar que correspon al desig d’una gran part de la població de la Catalunya del Nord, tant la catalana d’origen com la d’adopció: les escoles de la Bressola (que ara en són vuit) han crescut en un 280% aquests darrers 8 anys! Això hauria de significar l’obertura de nous centres i l’escolarització de més i més nins i nines, amb totes les despeses i dificultats que això comporta.

La manca de mitjans, però, impedeix que totes les famílies puguin tenir-hi accés:

• Cal esperar 5 anys abans que l’estat participi en el finançament d’un centre nou.
• Manquen locals per a acollir els alumnes. Obligant a impartir les classes en barracons i en condicions poc agradables per a l’ensenyament.
• La gran majoria de municipis no disposen d’una escola catalana, la qual cosa exclou de l’ensenyament català molts alumnes que s’hi matricularien.
• Manquen recursos per a obrir més centres de secundària que permetin la continuació dels estudis i de la línia educativa engegada per les escoles de La Bressola a primària.

La llengua catalana a la Catalunya del Nord, malgrat els avenços d’aquests darrers anys, es troba en greu perill i caldrien moltes escoles per a salvar-ne definitivament l’ús.
Per aquests motius els sotasignats fem una crida a les institucions sota sobirania francesa i espanyola:

A les institucions sota sobirania francesa:

• A l’estat, perquè apliqui de manera generosa i eficaç l’acord signat amb La Bressola l’any 1995, que facilita la creació d’escoles de La Bressola als municipis que encara no en tenen.
• Al Consell General, perquè participi en el finançament de l’ensenyament secundari (Col·legi)
• Al Consell Regional, perquè continuï incrementant els ajuts a La Bressola com ho ha començat a fer i ajudi a la creació d’un liceu.
• Als municipis nord-catalans, perquè facilitin locals per a les escoles catalanes de La Bressola i els atorguin la paritat, pel que fa als serveis municipals, amb les escoles públiques franceses.

A les institucions sota sobirania espanyola:

• Al Govern de Catalunya, perquè apliqui igualment de manera generosa la resolució del Parlament de Catalunya del 21 de febrer del 2002, que insta el govern a facilitar la creació de nous centres de La Bressola.
• A les diputacions, consells comarcals i municipis sud-catalans que encara no ho hagin fet, que s’adhereixin a l’Associació d'Amics de La Bressola.

Els sotasignats també sol·liciten a les institucions esmentades un suport decidit a les iniciatives culturals de la Catalunya del Nord en els àmbits de

• creació (cançó, teatre, dansa)
• mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió); en particular, es demana que la població nord-catalana tingui accés a les televisions digitals terrestres en català.
• toponímia: ús ple del català i dels topònims en català en tots els rètols públics.

França, amb raó, afirma voler protegir la diversitat lingüística i cultural: Salvem la llengua i la identitat catalana de les comarques del Nord!