Prix de Poésie en catalan
Vous trouverez ci-joint la poésie de Lucia Coira, gagnante du Prix de Poésie en catalan organisé par le rectorat de Montpellier
MA NACIÓ, MA LLENGUA
Jo visc en un lloc on puc escollir,
el que vull pensar i el que vull dir.
No parlo de país ni de terra,
parlo del que faig i del que penso.
Em considero lliure d’opinar,
de parlar del que vull sense límits.
El meu cap no té ni fi ni destí,
és un gran territori salvatge.
Els que a mi em van dir d’escollir,
mai no han rebut una resposta.
Em sento lliure de viure com visc,
tots plegats, no hi ha més dilemes.
Sempre m’he sentit de molts llocs
i sempre hi he guanyat.
Si trio segur que perdria
el que altres cultures m’han ofert.
Ho dic clarament i sense embuts,
respecto a tothom per haver triat,
i em podeu dir covard si voleu.
Totes opinions són benvingudes!
Aquí acaben aquests versos
i per si encara ho demaneu,
ma nació? Els vasts terrenys del meu cap.
Ma llengua? La que calgui protegir.
Lucía Coira
3a
Col∙legi Pompeu Fabra
La Bressola
